martes, 10 de febrero de 2015

El recomenat del mes: Rooibos Cranberry!

Si  unim al Rooibos les múltiples propietats de fruits vermells com els nabius o de les pomes, l'aportació de l'hibisc en vitamina C, i la dolçor del merengue, tenim una fantàstica combinació apta per a tots els públics i perfecta per pendre tant en fred com en calent.
La trobaràs amb el 30% de descompte aquí:PROMO - Be My Valentine! 






Rooibos (paraula en afrikaans que vol dir «arbust vermell»; nom científic Aspalathus linearis) és un membre del tipus Ginesta de la família dels llegums que creixen a Sud-àfrica.

El nom genèric ve de la planta Calicotome villosa, aspalathos en grec. Aquesta planta té un creixement i flors molt similars a l'arbust vermell. L'epítet específic "linearis" ve de l'estructura lineal de creixement de la planta i fulles de tipus agulla.

La planta s'usa per a fer una infusió anomenada rooibos, te d'arbust (esp. en Àfrica del Sud), redbush tea (a UK), te vermell de Sud-àfrica, o te vermell. El producte ha esdevingut popular a Sud-àfrica des de fa generacions i ara es consumeix a molts països. De vegades, s'escriu rooibosch d'acord amb l'antiga etimologia holandesa, però no canvia la pronúncia.



via https://www.organicfacts.net


via http://www.keepcalmstudio.com/



via http://steelsmithhealth.com/

A Sud-àfrica és comú beure infusió de rooibos sense llet, amb una rodanxa de llimona i sucre o mel per endolcir. El sabor de la infusió de rooibos es descriu habitualment com a naturalment dolç (sense sucre afegit) i lleugerament de nou. El rooibos es pot preparar de la mateixa manera que el te negre, i aquest és el mètode més utilitzat.


Moltes cafeteries de Sud-àfrica han començat a vendre «espresso vermell», que és un concentrat de rooibos servit i presentat en l'estil d'espresso normal. Això ha donat variants de begudes basades en el rooibos com el rooibos amb llet i el cappuccino vermell. També s'ha introduït la infusió freda feta amb rooibos a Sud-àfrica, Austràlia, i els Estats Units.



via http://medicinalplantszone.com/


 via http://www.rhsprints.co.uk/


Yellow and Red Hibiscus Watercolor by Anne Abgott ~ Floral Art

El hibisc necessita poques presentacions per als amants de les flors i la jardineria. Existeixen més de 150 espècies, que creixen de forma natural per les regions tropicals i subtropicals del planeta, però a més s'han aconseguit varietats molt vistoses per al seu ús en jardineria. El que potser molta gent desconegui és que a més és un poderós recurs medicinal. A Àsia Menor i a l'Àfrica Oriental les flors del hibisc es prenen en una infusió saborosa i refrescant que rep el nom de te de carcadé, te vermell (pel color que pren), te de Romaza o també te xinès. 

L'espècie d'hibisc més emprada amb finalitats terapèutiques és l'hibisc de Centreamèrica (Hibiscus sabdariffa L.), que es troba des del sud de Mèxic fins a Panamà, però que es conrea en altres regions tropicals, com Tailàndia o el Senegal. 

El hibisc conté abundants àcids orgànics, com l'àcid hibísic, màlic i tartàric, a més de mucílags, fitosterols i pectina, i es considera una font privilegiada de vitamina C. Destaca per les seves virtuts vitamíniques, aperitives, digestives i laxants.


És un remei ideal per despertar la gana, combatre l'acidesa estomacal, les indisposicions gastrointestinals amb espasmes, la gastroenteritis i el restrenyiment puntual.



 Autumn Berries Fall Decor Rosehips Two by PeonyandThistlePaper


Redwing and Rosehips, acrylic on canvas, by Angela Harding



via http://plantsandoils.hubpages.com/

Al fruit del roser silvestre se'l coneix com gavarrera, el qual té moltes propietats beneficioses per a la pell a més de ser emprat com a remei natural. El roser silvestre, també conegut com a rosa canina o rosa de gos, és una planta que sol florir a la primavera, i els seus fruits (les gavarreres) maduren a finals de l'estiu i l'inici de la tardor.

Té un color ataronjat brillant, encara que es troben espècies de color morat fosc i fins negres.

Parts utilitzades:

De la rosa canina s'utilitzen els seus fruits (la gavarrera), les seves fulles, pètals i fins i tot les arrels s'usen en salut i bellesa.

Propietats medicinals i estètiques del gavarrera:

Manté sa el col·lagen de la pell.
El seu oli essencial, usat externament, restaura la fermesa de la pell, ja que té propietats nutritives, rejovenidores i astringents en els teixits.
La gavarrera es pot menjar crua i fresca, i representa una rica font de Vitamina C, només cal treure les llavors. El seu alt contingut en Vitamina C oscil·la entre 1700 y2000 mg per cada 100 g de producte sec, així que es converteix en una de les millors fonts vegetals d'aquesta vitamina, molt millor que el kiwi, la taronja i fins i tot la llimona.
Els seus fruits contenen poderosos antioxidants els quals prevenen l'envelliment prematur a la pell i restauren els teixits i cèl·lules de tot el cos.
Es diu que és bo per prevenir infeccions de la bufeta, combat refredats i contagis.
Ajuda en casos de mareig i mal de cap.
En infusió ajuda a prevenir l'aparició de càlculs renals i biliars.
Té propietats diürètiques.
És antiinflamatori i cicatritzant.


via Kleinworth & Co

via http://science.howstuffworks.com/
Propietats per a la salut dels nabius
Els antocians i carotenoides són abundants en la composició de totes aquestes fruites del bosc. Des del punt de vista bioquímic es caracteritzen per posseir una elevada activitat antioxidant; neutralitzen l'acció dels radicals lliures que són nocius per a l'organisme. Aquestes propietats poden donar lloc a efectes fisiològics molt diversos; efectes antiinflamatoris i acció antibacteriana dels antocians, entre d'altres. Aquestes fruites contenen, a més dels antocians i carotenoides, altres antioxidants com la vitamina C. La ingesta dietètica d'aquestes substàncies potència nostre sistema immunològic o de defenses de l'organisme i contribueix a reduir el risc de malalties degeneratives, cardiovasculars i fins i tot del càncer. Així mateix, la vitamina C té la capacitat d'afavorir l'absorció del ferro dels aliments, de manera que millora o prevé l'anèmia ferropènica. Existeixen certes situacions vitals en què les necessitats orgàniques de vitamina C estan augmentades, com embaràs, lactància, tabaquisme, ús de certs medicaments, estrès i defenses disminuïdes, pràctica esportiva intensa, càncer, sida i malalties inflamatòries cròniques. En aquestes situacions, el consum de baies silvestres riques en vitamina C està especialment indicat.

La fibra és un component molt abundant en aquestes fruites, pel que el seu consum habitual durant els mesos en què abunden pot resultar un remei per tractar el restrenyiment i l'atonia intestinal.

Els fruits quan encara estan verds, són rics en tanins, que els confereix aquesta sensació d'aspror al paladar i resulten astringents i refrescants, però un cop arriben a la seva completa maduresa, els tanins disminueixen i les fruites adquireixen propietats laxants, tòniques i depuratives.


 Retro Cornflowers, by late night cake


lustration for the Cornflower Fairy from Flower Fairies of the Garden/ Illustrator Cicely Mary Barker


[ Cornflower: Flores Ciani ] Botanical illustration by Beatrix Potter

El blauet, Centaurea cyanus, també anomenada rajola, és una herba de és una planta herbàcia la qual pot aconseguir altures de fins a un metre. La planta es caracteritza per la seva flor de color blau intens i amb una forma molt singular.

Es tracta d'una planta anual la qual és nativa d'Europa, tot i que fa temps va ser propagada per tots els continents (excepte per les zones àrides d'Àfrica). No obstant això, a causa de l'agricultura intensiva seva presència s'ha disminuït notablement.

En el passat es tractava d'una herba que era considerada plaga la qual solia afectar diversos cultius (blat de moro, civada, blat, entre d'altres). Avui dia el seu hàbitat natural es troba en perill a causa del desplaçament en recerca de camps fèrtils. Avui dia la planta s'ha aconseguit conservar gràcies al seu ús com a planta d'ornament.

En blauet posseeix mucílag, diversos flavonoides, així com tanins. També posseeix una rica quantitat de pigments (principalment la cianina) que li confereix els colors intensos que semblaven en les seves flors.

Del blauet resulta d'interès les flors, les quals es colectan cap al final de l'estiu i principis de la tardor.

Propietats terapèutiques.
De forma general es considera que les flors amb colors més intensos resulten més efectives en els diferents tractaments. A partir de les flors es poden preparar diferents remeis per prevenir infeccions i com antiinflamatori.
Encara que el seu ús més conegut és en ram de l'oftalmologia. L'aigua de blauet s'empra per rentats oculars que ajuden a alleujar irritació i ardor dels ulls. També serveix com un descongestionant ocular, per la qual cosa s'empra per al tractament de malalties com la conjuntivitis i la blefaritis.


Hi ha una altra gran quantitat d'usos que se li atribueixen a la planta, com ara diürètic, per ajudar a l'expulsió de líquids; antibiòtic, per a la prevenció d'infeccions; antifebril, per combatre la temperatura.

En prendre l'aigua de blauet es pot ajudar a diferents problemes digestius com és l'anorèxia, la manca de gana, i problemes de digestions lentes amb meteorisme.


Helen Dardik. fabric for kitchen materials


print & pattern - by Chloé Lefeuvre

Apple Chart // ILLUSTRATION by elizabethperson on Etsy

No ho dubti: res com consumir una poma al dia per preservar la salut del cor. El vell refrany anglosaxó 'an apple a day keeps the doctor away' (una poma al dia manté al metge lluny de tu) no podia resultar més encertat a tenor de les dades presentades durant la celebració del Congrés de Biologia Experimental 2011, a Washington (EUA).

Allà, investigadors de la Universitat de Florida, liderats per Bahram Arjamandi, han presentat les dades d'un estudi dut a terme amb 160 dones posmenopáusiques d'entre 45 i 65 anys. La meitat d'elles va consumir una poma al dia (75 grams diaris durant un any) mentre que la resta (el grup control) va ingerir la mateixa quantitat però de panses. A totes elles se'ls van realitzar analítiques als tres, sis i 12 mesos d'iniciar l'assaig.

"Els estudis amb animals han constatat que la pectina i els polifenols (quercetina i flavonoides, antioxidants que es troben sobretot a la pell d'aquesta fruita) milloren el nivell de metabolisme dels lípids i redueixen la producció de molècules inflamatòries relacionades amb el risc cardíac, com és la proteïna C reactiva ", destaca el doctor Arjamdandi.

També alguns treballs en humans han constatat els beneficis de la poma (rica en fibra, vitamines A i C, ferro, calci, magnesi, potassi i flavonoides) a l'hora d'ajudar a prevenir el càncer, les malalties coronàries o millorar la taxa de glucosa dels diabètics tipus 2.


No hay comentarios:

Publicar un comentario