Aquesta quinzena tornem a un dels nostres favorits, el pu-erh i us recomenem que tasteu la nova incorporació al catàleg, Pu-erh "Mango Picante", no us deixarà indiferent!
Ing: te vermell Pu-erh, mango, flor de cactus, xili, amarant, pètals de gira-sol i aroma natural.
El podeu trobar aquí, amb un 30% de descompte:
Història del Pu-erh
El te pu-erh és conegut també com te vermell (xinès: 普洱茶, pinyin: pǔ'ěrchá) i el seu nom prové de la regió de Pu'er de Yunnan, Xina; d'on procedeix. Es tracta d'un te inusual que era consumit única i exclusivament per la noblesa xinesa centenars d'anys enrere. Al contrari que altres tes, que es solen prendre després de la seva recol · lecció, el procés de fermentació d'aquesta varietat de Camellia sinensis pot durar de 2 a 60 anys en bótes de roure, la qual cosa fa que les fulles assoleixin un color rogenc i, per tant , també la infusió. És molt rar trobar te vermell de 50 anys i sol haver anyades (igual que el vi) que indiquen les diferents qualitats que hi ha hagut en les collites de cada any. El te pu-erh s'adquireix en una mena de boles compactes (maó de te) que es desintegren abans de la seva preparació.
S'ha fet popular al món occidental a causa del seu baix contingut en cafeïna i les seves suposades propietats per eliminar greix, pel que ha arribat a tenir el nom de "devorador de greixos". L'autèntic te vermell pu-erh conté molt poca cafeïna precisament per la seva fermentació; conté moltíssima menys cafeïna que una tassa de cafè i que qualsevol altre te.
Entre les propietats que se li atribueixen destaquen les següents:
- Estimula la digestió de menjars rics
- Disminueix els nivells de greix
- Prevé i baixa el colesterol LDL
- Beneficia el metabolisme hepàtic
- Estimula la secreció de les glàndules digestives
- Prevé infeccions
- Desintoxica i depura
- Reforça el sistema immunològic
via http://4.bp.blogspot.com/
via http://www.asia.ru/
- MANGO: una de les característiques principals dels mangos és que són unes fruites molt nutritives i exquisides , alhora que curatives , especialment si ens atenim a algunes de les seves virtuts principales.
Entre les principals vitamines que podem trobar en aquesta fruita , destaca per exemple la presència tant de vitamina C com de vitamines del grup B , importants per al sistema nerviós i per al correcte funcionament del metabolisme .
A més , també és molt ric en seleni , magnesi i ferro , alhora que pel seu alt contingut en potassi el converteixen en una fruita amb un important efecte diürètic , ajudant contra la retenció de líquids .
Poden ser ideals no només per tractar casos de restrenyiment , sinó per prevenir la debilitat muscular i l'aparició de l'anèmia . A més , hi ha la creença que menjar mango ajuda a prevenir la caiguda del cabell .
Té un enzim molt similar a la que podem trobar a la papaia , de manera que també pot ser molt bo per ajudar en les digestions pesades .
Mango illustration via http://www.pinterest.com/karadanielle828/
Antique Botanical Images from Danish Nytte Planter via Etsy
- AMARANT: La llavor de amarant es conrea i utilitza a Amèrica des de fa , aproximadament , cinc mil anys . Per a les cultures precolombines que habitaven el continent , les propietats d'aquesta planta van tenir aplicacions medicinals en el tractament de diferents patiments .
Juntament amb el blat de moro i el fesol, l'amarant va ser un dels principals productes per a l'alimentació d'aquests pobles . Per als asteques , maies i inques va ser la principal font de proteïnes , a més de tenir connotacions religioses en ritus als seus déus i en la cosmovisió de les seves respectives cultures .
No només el valor nutritiu del amarant l'ha posicionat com un gran aliment , sinó també les seves propietats mèdiques que han estat confirmades en els últims anys . En temps prehispánicos les fulles de la planta s'aprofitaven per preparar infusions contra la diarrea .
Important : la seva gran quantitat de proteïnes , ferro i calci , a més del alt contingut de fibra , l'amarant ajuda en la prevenció de la diabetis i l'obesitat .
Sabies que ...
l'amarant conté més del doble de proteïna que l'arròs , prop de 80 % més que el blat i el triple d'aminoàcids que el blat de moro ? A més , ajuda en l'equilibri de minerals com calci , fòsfor i magnesi , el quals nodreixen i mantenen en òptim estat al cervell , mentre que la seva aportació de sodi , potassi , zinc , coure , magnesi , níquel i ferro col · labora en el funcionament del sistema nerviós central .
watercolour of Amaranthus tricolor by Margaret Meen dated 1789
Botanical illustration via http://caliban.mpiz-koeln.mpg.de/
- GIRA-SOL: Per la seva riquesa en àcids grassos saludables, aquesta planta medicinal és molt recomanable en casos d'hipercolesterolèmia i s'aconsella que el seu oli s'utilitzi per amaniment de verdures i llegums crues, sent un complement més de la nostra dieta mediterrània.
L'abundància de vitamina E, fa del gira-sol un important energètic de la glàndula pituïtària, clau i motor de les altres glàndules. La pituïtària controla el creixement i el desenvolupament del cos humà.
A més se li reconeixen propietats:
Purgatives, pulmonars, alimentàries, febrífugues, antiespasmòdiques, vulneraries, afrodisíaques i estimulants de les glàndules endocrines.
Les llavors de gira-sol, a més dels olis grassos beneficiosos per a la nostra salut, contenen vitamina A, C i la E ja citada, així com tanins.
via http://www.justeleanor.com/blog/
via http://www.artistsandillustrators.co.uk/
Summer Dream by Veronica Minozzi
- CACTUS: Diversos estudis sobre les propietats benèfiques per a la salut dels productes de cactus i la història dels seus usos tradicionals van ser rellevats per un grup de recerca de la UNSE . L'anàlisi revela que tant les fruites dels cactus com les infusions de les seves flors es van emprar tradicionalment en la medicina popular per al tractament d'úlceres , al · lèrgies , fatiga , reumatisme i per alleujar la ressaca alhohòlica , entre d'altres.
A més, estan demostrades les seves propietats reductores de colesterol i obesitat , la seva acció preventiva en diabetis i estan estudiant les seves capacitats d'evitar el càncer .
l cultiu comercial de cactus evolucionar considerablement en la segona meitat del segle XX i es troba distribuït en forma àmplia a tot el món .
Les diferents parts de la planta del cactus : fruites , flors i cladodis o paletes , han estat tradicionalment usades amb fins medicinals en diversos països i en particular a Llatinoamèrica . Les cactàcies són plantes xeròfiles , que presenten una gran variabilitat en la seva germoplasma .
Les seves espècies es van adaptar en zones àrides on l'aigua és el principal factor limitant per a la majoria dels vegetals i poden assolir nivells de productivitat acceptables , fins i tot en anys de severa escassetat d'aigua .
via BioDivLibrary on Flickr
via BioDivLibrary on Flickr
via http://home-and-garden.webshots.com/
- XILI: Els orígens del picant es remunten als asteques . Entre les seves receptes , que daten de fa més de 2000 anys , es troba ja un guisat enchilado
La presència del Xile com a condiment no només aconsegueix donar un toc picant a certs plats que podrien resultar insípids sense la seva presència , sinó que també els afegeix un alt contingut en vitamines A i C , ferro i magnesi , juntament amb certs poders curatius .
Els orígens del Xile es remunten als asteques . Entre les seves receptes , que daten de fa més de 2000 anys , es troba ja un guisat enchilado . A partir d'ells , el país sencer es va apropiar d'aquest condiment i el va convertir en part essencial de la seva gastronomia .
Cristóbal Colom , en els seus històrics viatges a Amèrica , esperava trobar pebre negre , el condiment més desitjat d'aquella època , però en el seu lloc va trobar els xilis picants . En relacionar erròniament aquests amb el pebre els va anomenar " pebrots " . Colom va tornar a Espanya amb un carregament de Xile , que un cop en terres europees , i en cosa d'un segle , ja havia arribat a les cuines del Mitjà i Llunyà Orient , a l'Àfrica , i fins i tot a l'Índia .
En poc temps es va incorporar de manera definitiva en la gastronomia de la conca mediterrània , al nord d'Espanya , el sud d'Itàlia i França , Grècia , Iugoslàvia , Marroc , Tunísia i Algèria , però només en la seva variant dolça: el pebre vermell .
El Xile va ser tan ben rebut en aquestes noves terres i el seu gust es va aclimatar tant a aquests paladars que ràpidament es va oblidar l'origen americà de la planta , fins al punt que alguns africans i indis van creure que era originari dels seus propis dominis .
via http://caliban.mpiz-koeln.mpg.de/
via http://www.123rf.com/
by PragyaK via Etsy
