El recomenat de la quinzena . Te Negre "Funny Valentine" - Ing: Te negre, xocolata, làmines de maduixa, baies de Goji, cors de sucre rosa, roses i aroma natural.

El punt just entre la dolçor de la xocolata i el sucre i la intensitat del millor te negre.

Perquè volem celebrar que sempre és el dia dels enamorats!

Regala-te'l amb un 30 % descompte aquí: http://teteriaonline.cat/EL-TE-DE-LA-QUINZENA

Vive l'amour!!!!

via http://www.flickr.com

via http://www.aspoonfulofsugardesigns.com

via http://serenella65.tumblr.com

via http://catchmyparty.com

D'acord amb la llegenda Xina , l'emperador Shen Nung va descobrir aquesta beguda quan estava bevent aigua a l'ombra d'un arbre silvestre, que gronxava cadenciosament amb els aires de primavera , casualment unes fulles van caure a l'olla de l'emperador i aquest va beure la infusió , es va sentir reconfortat i amb una especial sensació de benestar . El te havia nascut .

Els indis atribueixen el descobriment al príncep Bodhi - Dharma , fill del rei Kosjuwo , qui va partir en un llarg pelegrinatge amb el propòsit de predicar el budisme al llarg del camí . Al final del cinquè any , estava malalt i feble , llavors per suggeriment dels savis recollir algunes fulles d'un arbre especial i després de beure la seva infusió , es va curar . Les seves extraordinàries propietats estimulants li van permetre complir la seva promesa .

La llegenda japonesa compte que al final dels tres primers anys de pelegrinatge , el Príncep Bodhi - Dharma un dia va somiar amb totes les dones que havia estimat , que no havien estat poques . En despertar es va sentir avergonyit , i se li va ocórrer fer una promesa impossible de complir : no tornar a dormir , i d'aquesta manera no podia tornar a somiar amb els seus pecats . Quan estava a punt de sucumbir i trencar la promesa , ja que el somni i el cansament el doblegaven , es va posar a mastegar les fulles d'un arbust que va trobar en el seu camí . Va descobrir que tenien la propietat de mantenir els seus ulls ben oberts .

Chinese Tea History via lucileskitchen on Etsy

blockpartyprints

Vintage japanes teapot via http://www.flickr.com/photos/karenilagan/

Autumm tea via http://www.pinterest.com/taradeveau/

Una llegenda de l'Índia descriu la història del Príncep Siddhartha Gautama , el fundador del Budisme , qui es va arrencar les parpelles per la frustració de no poder romandre despert durant la meditació mentre viatjava per la Xina . I va néixer una planta de te en el lloc on van caure les parpelles , brindant així aquest cultiu l'habilitat de romandre despert , meditar i aconseguir l'enteniment .

El te va néixer a la Xina fa aproximadament 5000 anys . Gairebé immediatament va ser incorporat a la tradició com un element cultural i cerimonial , el qual així s'ha mantingut al llarg del temps .

A través dels segles i les diferents dinasties xineses , van ser els monjos els que es van encarregar de salvaguardar les tradicions i costums del te . I van ser també ells els que el van introduir al Japó en fugir de la Xina .

Al Japó , el te va ser adoptat per la filosofia zen , i a partir d'aquest moment , deixa d'estar associat a la religió, per esdevenir un ritu secular que busca elevar l'espiritualitat , els valors humans i l'apreciació per la naturalesa .

Posteriorment va prendre contacte amb els europeus per primera vegada a través de l'Índia , quan els portuguesos van arribar a ella en 1497 , ja que a l'Índia l'ús del te ja estava molt estès . El primer carregament de te devia arribar a Amsterdam (Països Baixos ) cap a 1610 , per iniciativa de la Companyia de les Índies Orientals . A França no apareix la nova beguda fins a 1635 o 1636 . A Anglaterra , el te negre arriba a través d'Holanda i dels cafeters de Londres que ho van posar de moda cap a 1657 .

El consum de te només va adquirir notorietat a Europa en els anys 1720-1730 . Comença llavors un tràfic directe entre la Xina i Europa . Encara que tan sols una exigua part d'Europa oriental ( Rússia ) , Holanda i Anglaterra , consumien la nova beguda . França consumia molt poc , Alemanya preferia el cafè i Espanya era encara menys aficionada . Però amb el temps i amb l'ajuda dels comerciants europeus el te va arribar a tothom , ja sigui per al seu cultiu com per al seu consum .

A Anglaterra va arribar a totes les classes socials . Avui el Five O ` Clock , o el te de les cinc , segueix sent un costum en aquest país .