El rooibos verd deu el seu color a que no està fermentat, i per tant, conté més antioxidants i més poder antial · lèrgic i més beneficis per a la nostra salut. El seu sabor és més subtil i combina molt bé amb la suau acidesa dels fruits del bosc.
A les muntanyes de Cederberg, el paisatge s'omple de grans extensions d'arbustos verds. Fins fa poc, ningú no hauria sospitat que aquestes plantes de color tan brillant, amagaven tantes possibilitats. Durant generacions, la infusió feta amb les fulles d'aquesta planta i tradicionalment servida amb llimona i mel, ha estat una beguda popular a l'Àfrica, però practicament desconeguda a la resta del món.
Durant la segona guerra mundial, les dificultats d'abastiment en laimportació del te, van donar un aoportunitat al consum de rooibos.
A finals del 60, Annique Theron, va descobrir lainsospitada capacitat del rooibos per clmar la set del seu nadó, així com per alleugerir els còlics del lactant; en publicar un estudi sobre el seu descobriment, va obrir de nou la porta, a l'expansió del rooibos. Però segurament no coneixia totes les propietats que amaga aquesta infusió de gust suau i apreciada tant per nens com per adults.
Darrerament, les vendes del rooibos han augmentat vora un 70%, entre d'altres coses, per ser una beguda saludable, lliure d'excitant i amb multitud de beneficis per a la nostra salut.
Com a nou fenòmen de moda, el trobem a la sèrie de novel.les sobre la Primera Dona Detectiu d'Àfrica d'Alexander McCall Smith, situada a Botswana, i on la seva protagonista, la Precious Ramotswe, té permanentement una tassa de Rooibos a les mans.
Chai Rooibos Tea - Imatge via coffeebean.com
Imatge via undergroundhealthreporter.com
Iced Rooibos Tea - Imatge via tastemag.co.za
Imatge via http://pinterest.com/ljungara/
Blueberry Bliss Rooibos Tea Imatge via teavana.com
El rooibos (nom científic Aspalathus linearis) és una planta d'origen sud-africà; el nom en idioma afrikaans significa arbust vermell i es pronuncia «roibos» (/ rɔɪbɒs /). És molt popular a causa de l'ús que es fa de les fulles en preparacions com infusions, al qual també se'l coneix com te rooibos (te vermell sud-africà, que no s'ha de confondre amb el te vermell pu-erh), però realment no prové de la planta del te.
Durant la segona guerra mundial, les dificultats d'abastiment en laimportació del te, van donar un aoportunitat al consum de rooibos.
A finals del 60, Annique Theron, va descobrir lainsospitada capacitat del rooibos per clmar la set del seu nadó, així com per alleugerir els còlics del lactant; en publicar un estudi sobre el seu descobriment, va obrir de nou la porta, a l'expansió del rooibos. Però segurament no coneixia totes les propietats que amaga aquesta infusió de gust suau i apreciada tant per nens com per adults.
Darrerament, les vendes del rooibos han augmentat vora un 70%, entre d'altres coses, per ser una beguda saludable, lliure d'excitant i amb multitud de beneficis per a la nostra salut.
Com a nou fenòmen de moda, el trobem a la sèrie de novel.les sobre la Primera Dona Detectiu d'Àfrica d'Alexander McCall Smith, situada a Botswana, i on la seva protagonista, la Precious Ramotswe, té permanentement una tassa de Rooibos a les mans.
Chai Rooibos Tea - Imatge via coffeebean.com
Imatge via undergroundhealthreporter.com
Iced Rooibos Tea - Imatge via tastemag.co.za
Imatge via http://pinterest.com/ljungara/
Blueberry Bliss Rooibos Tea Imatge via teavana.com
El rooibos (nom científic Aspalathus linearis) és una planta d'origen sud-africà; el nom en idioma afrikaans significa arbust vermell i es pronuncia «roibos» (/ rɔɪbɒs /). És molt popular a causa de l'ús que es fa de les fulles en preparacions com infusions, al qual també se'l coneix com te rooibos (te vermell sud-africà, que no s'ha de confondre amb el te vermell pu-erh), però realment no prové de la planta del te.
La planta del rooibos (família de les llegums) es conrea només a la regió de Cederberg inclosa a la província Occidental del Cabo.Las fulles de l'arbre es deixen oxidar al sol i popularment, el procés rep el nom de fermentació per la terminologia pròpia del cultiu del te.
Aquest procés oxidatiu és el que li proporciona a la planta el sabor i el color 'vermell' característic. Hi ha igualment una producció "no fermentada" (és a dir no oxidada) que s'anomena rooibos verd, que es comercialitza a un preu major que la varietat "fermentada" i posseeix un color groguenc característic; posseeix una gran quantitat de polifenols antioxidants.
S'estima que el començament de l'ús del rooibos data del segle XVII, encara que la seva popularització és bastant recent. Va ser classificada científicament en 1772 pel botànic Carl Thunberg, però el Dr Nortier, metge i botànic, va ser la primera persona que es va dedicar al seu estudi en profunditat. A més de contrastar les seves propietats medicinals també va experimentar el seu cultiu, ja que fins llavors creixia silvestre a les muntanyes de Cederberg.
Entre les seves propietats principals, destaquem que no posseeix cafeïna, teofilina ni alcaloides semblants. Així doncs poden prendre tant nens com gent nerviosa o amb hipertensió. S'empra en el tractament de les al · lèrgies ja que actua com un antihistamínic natural suau i sense arribar a produir somnolencia. En alguns casos s'han realitzat investigacions sobre inhibició de tumors en laboratori així com efectes antimutagénics.
Imatge via www.naturalnews.com
Imatge via www.jaleadementa.com
Imatge via ehow.com
Imatge via nokomislane.com
Imatge via www.jaleadementa.com
Rooibos Tea Plant - Imatge via africanaromatics.com
Imatge via ehow.com
Imatge via nokomislane.com
Font: wikipèdia, inhumanexperiment.blogspot.com, teamuse.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario